Els més majors i la seva solitud 🥀 ~

Benvinguts de nou al meu bloc nois! Aquí, podreu visualitzar i reflexionar sobre la meva redacció en la qual he posat en pràctica la qüestió; què es pot fer per evitar la soledat dels nostres avis? A petició de la meva professora de català. Un plaer i ens veiem d'aquí molt poc a la meva propera entrada!

Actualment, els ancians són un sector de la població oblidat, ja que les concepcions que se'n té és d'inutilitat o d'incapacitat. Cal reconèixer que la vellesa posseeix la seva pròpia funcionalitat, les barreres a la funcionalitat dels ancians sorgeixen sovint de les deformacions i mites sobre la vellesa més que de reflexos de deficiències reals. Aixì, doncs, a causa d'aquesta mateixa percepció s'origina un visible distanciament entre aquesta facció de la societat i les altres.

Bé, llavors, tots tenim o hem tingut avis, veritat? Són figures familiars que, en la majoria de casos, ens ajuden a desenvolupar-nos i a mantenir una abundant vitalitat sense esperar res a canvi. Malgrat això, a mesura que creixem, ens solem concentrar en les nostres metes, aficions, preocupacions i inquietuds, provocant en consqüència, la desatenció cap aquests cuidadors que van fer de pares per a nosaltres en moltes ocasions.

Aquesta exclusió els suscita aflicció i consternació, moltes vegades causa de malalties psicològiques capaços d'acabar amb les seves subsistències. Així mateix, com retornar-los tot l'afecte rebut és pràcticament impossible, encara es poden fer petites activitats per lliurar una mica de companyia a aquestes infravalorades ànimes. Jo en proposo tres; començant per freqüentar les visites als teus avis (com més sols estiguin cal aplicar més freqüència), seguidament, treure'ls a passejar o fer activitats a l'aire lliure amb ells i per acabar, si els teus amics també tenen la sort de tenir avis encara en aquest món, intentar efectuar una relació amistosa entre els teus i els seus, fent-se companyia mútuament.

Finalment, vull deixar en constància que es hauria de col·laborar a escala global per aturar aquesta situació de segregació i que, quan nosaltres siguem propietaris de la seva mateixa situació actual, el pes i el contrit de no haver aprofitat quan érem a temps, probablement perduraran fins que veiem la llum al final del túnel. No són restes de l'antiga generació ni bancs de préstec els quals mai retornar, són persones de carn i ossos, amb sentiments i emocions, com tu i com jo.

Espero que hagi estat del vostre gust i us hagi donat per pensar, aprofiteu ara perquè us asseguro que l'únic que mai podreu recuperar és el temps. Invertir-ho bé nois, el vostre últim alè està molt més lluny que el seu, no us penediu després.