4 Estacions

 Una nena una mica despreocupada, superficial de cap a peus, acomplexada i conservadora va començar al seu primer any d'institut a finals del 2018. Un magnífic entusiasme per una etapa plena de novetats empresona la seva ment en una pluja d'expectatives absurdes, tant, que gairebé cap es va materialitzar. Una cria sense vista cap al futur abstreta en la diversió del present, com pots arribar a concloure, les seves qualificacions eren igual de pèssimes que el seu desenvolupament cognitiu. Però és realment viable culpar aquesta nena de criar-se en una generació tecnològica on resulta molt més indispensable un gran nombre de seguidors abans que un bon progrés acadèmic? No ho crec.

Quan va arribar al seu segon any, va començar a guanyar consciència sobre la velocitat del temps, començant a posseir una percepció diferent sobre aquest. Tot i així, aquesta va ser la única preocupació considerable que va rondar el seu cap durant aquest temps, qualsevol altra, només se centrava a complir els estàndards socials i aconseguir amistats. Arribant a tercer any, va conèixer la classe més còmoda i acceptable que arribaria a tenir, on el respecte i la consideració es podia arribar a respirar a l'ambient.

La xicota, amb ajuda d'aquest canvi, es va desfer dels seus complexos i va començar a visualitzar el món d'una altra manera, incloent-hi l'increment del seu rendiment acadèmic. Evidentment, no tot són roses, ja que també va haver de resistir alguns esdeveniments molt desagradables, però que després de tot, es van derivar en un gran aprenentatge personal i sobretot emocional.

Arribem a final d'etapa, una personalitat forjada i preparada per donar-ho tot se centra a crear via lliure per a un gran futur, aquesta vegada, mirant cap a ell amb esperança i seguretat. Però, com he esmentat anteriorment, no tot és positiu, i es troba una sotragada en els seus últims moments, malgrat això, és capaç de continuar endavant, o no? Això seria vetllar per una conclusió incerta, però així i tot, m'hi aferro amb total determinació.