Els focs de la memòria

 

Fins aquest moment he llegit 37 capítols d'un llibre anomenat els focs de la memòria, encomanat pel departament de català i fent lectura una hora per setmana a l'asignatura respectiva.

Misteriosa i enganxosa, així descrivira aquesta història. Es situa l'any 2016 i hi ha dos ubicacions principals, el poble de muntanya de San Agustí del Valle i la ciutat de la qual encara no s'ha mencionat el nom. Tenim 3 protagonistes al meu parèixer, en Damian Peñalver, ja que tots els successos i fets giren entorn d'ell, en Germán, un xicot que ha fugit de l'ambient del seu poble i família per anar a la ciutat i en Eduard Calvo, un periodista trempat i intel·ligent.

La trama es dona a termini quan n'Eduard Calvo se'n va a San Agustin del Valle després que es descobreix la localització dels 13 suposats cossos d'homes republicans que van morir heroicament el 1936, durant la Guerra Civil. Però, al cap de poc temps, la gent que estava treballant en l'exhumació d'aquests, van descobrir que faltava un sol cos, el d'en Damian. Arran d'això, la història es comença a centrar en les investigacions d'en Eduard sobre aquesta misteriosa i escandalosa desaparició i la vida a la ciutat d'en Germàn.

Si jo fos en Germàn, a l'hora de llegir a la revista la desaparició del cós del meu avi, la reacció sería bastant neutral. Vull dir, que no m'importaria molt, no li trobo aquesta gran importància donada per els parents dels difunts als morts de la Guerra Civil per ningun lloc. Que m'interessa a mi realment el cos d'una persona que ja no esta viva? No crec que tingui valor, encara que, el meu punt de vista sobre aquest tema és bastant ignorant, ja que jo no m'he trobat mai amb una situació semblant. Al cap de dies, setmanes, anys o decades, seguiria pensant igual al respecte la veritat.

💥--------💥